Quan t'obres, comença la veritat

Darrere d’un somriure, també hi ha dolor

Hi ha dies que et sents sola, com si fossis l'única a qui li passen coses difícils. Com si tothom al teu voltant tingués la vida ordenada, sense problemes, sempre amb un somriure i cap esquerda visible. Però he descobert, amb el temps i amb l’experiència, que això no és veritat. La majoria de vegades, és només que ningú s’atreveix a dir-ho.

Parlar del que ens fa mal sembla un tema tabú. Com si mostrar-nos vulnerables ens fes dèbils. Com si parlar de dol, de problemes a casa, de dificultats econòmiques, de sentir-se diferent o de portar una càrrega invisible fos una cosa que s’hagués de tapar. Però no. Precisament quan ens atrevim a obrir-nos, quan deixem anar la cuirassa i compartim una mica de veritat, és quan passa una cosa màgica: l’altra persona també s’obre.

A mi m’ha passat moltes vegades. Quan he dit en veu alta que no puc amb tot, que estic travessant un moment dur, que tinc dols pendents, que la vida no sempre em somriu... és llavors quan l’altra persona respira, baixa les defenses i diu: “Jo també.” I t’expliquen el que mai han dit a ningú. El dol que no han pogut compartir, la por que amaguen, el fill amb problemes, el cor trencat. I t’adones que tots portem alguna cosa dins que ens pesa.

Tots. Sense excepció.

Per això, obrir-se no és debilitat. És un acte de valentia. I, sobretot, és una porta. Una porta cap a la connexió real, cap a la comprensió, cap a una humanitat que ens fa sentir menys sols. Darrere d’un somriure pot haver-hi molt de dolor, però també pot començar un camí de confiança i de suport mutu. Només cal atrevir-se a començar-lo.

A les meves sessions, això passa sovint. Potser venim a treballar un dolor físic, una contractura o una digestió pesada… però amb el tacte, amb l’olor d’un oli essencial, amb una carícia conscient als peus, s’obren canals més profunds. I, de sobte, apareix allò que feia temps que demanava ser escoltat. Perquè cos i emoció van de la mà. I perquè quan algú t’escolta sense pressa, t’acompanya i et toca amb respecte… alguna cosa dins teu comença a sanar.

Si sents que portes massa pes i vols començar a deixar-lo anar… sóc aquí.