La força de l’alzina

Quan miro una alzina, m’impressiona la seva presència. És un arbre que resisteix la calor de l’estiu, el fred de l’hivern i fins i tot les ventades més fortes. Les seves arrels profundes li donen estabilitat, i la seva capçada espessa ofereix refugi i ombra a qui s’hi acosta.

Durant molt temps em vaig sentir fràgil, com si qualsevol canvi o dificultat em pogués fer caure. Però, a poc a poc, amb petits passos i canvis diaris, he anat descobrint una força nova dins meu. Igual que l’alzina, que creix a poc a poc però amb fermesa, jo també vaig arrelant més profundament.

Avui em sento més estable, més sòlida. Encara hi ha dies de vent i tempesta, però noto que puc resistir-los millor. Cada gest, cada decisió conscient, cada moment de cuidar-me, m’ajuda a créixer amb calma i fortalesa.

L’alzina m’ho recorda: no cal córrer, només mantenir-se fidel a un mateix i deixar que el temps faci la seva feina.

I jo també m’ho recordo: la força no arriba de cop, es construeix amb petits gestos quotidians. I és en aquests detalls on vaig trobant el meu propi arrelament.